El Text

Textos
Un TEXT és un conjunt de paraules articulades que formen el contingut d’un escrit, fent un discurs unitari, amb intenció de comunicar un missatge.
Els textos es divideixen segons la finalitat, l'estructura, el gènere i els interlocutors. Les modalitats principals són:
o Descriptius
o Narratiu
o Expositiu
o Predictiu
o Argumentatiu

Ubicació.
o En el conjunt de l’exposició
o En cada àmbit (relacionat amb el guió museològic = idees, mirar nivells de lectura, delimitar l’espai físic, definir temes en espai o subtemes...)
o En cada panell i element relacionat (cartel•les)
Missatge a transmetre.
o Transmetre uns idea / concepte
o 7+-2 (màxim 7 idees i 2 cap a dalt o a baix)
o Significatiu
o Nivells de lectura
o Concreció (10 línies de text genèric)
o Presentació de la idea: local / llunyà, concret / abstracte...
Aspectes de caràcter formal
o Nivell de lectura (títols, colors... identificar-ho de forma gràfica
o Tipografia ( visibilitat, comprensió...)
o Color - Material (no tots els materials són bons (vinils...)
Recursos associats
o Altres textos
o Imatges estètiques (gràfiques, fotos, esquemes...)
o Recursos escenogràfics (rèpliques, maquetes, atrezzo...)
o Recursos audiovisuals.
o Recursos interactius (fitxes per aixecar).
o Recursos virtuals.
o Material de difusió (tríptics...)
Atenció al públic.
o Nivell de lectura.
o Temps destinat a la lectura.
o Diversitat de públics (idiomes, estils, geografia...)
Totes aquestes premisses haurien de dirigir el disseny d’un text de manera que el resultat fos el més adient: que l’usuari vulgui acostar-se al text, que el pugui llegir amb total comoditat, que entengui allò que es vol transmetre, que estigui còmode...
En els textos hi ha aquella informació que algú creu que és fonamental i generalment aquest algú, parlant en l’àmbit artístic, sol ser un conservador, un especialista en la matèria que no pensa, perquè no és la seva feina, en el punt de partida del la gent a qui anirà dirigit el text. Es produeixen així confusions. Per exemple en una exposició sobre pintura i escultura romànica a les carteles a més de la datació i del possible tema in formaven del procediment pictòric posant “Tremp”. Automàticament els visitants se sorprenien de veure la riquesa artística de Tremp, al Pallars Jussà. Haurien marxat plenament convençuts d’aquesta idea. És una informació mal plantejada ja que els visitants no tenien eines per interpretar la informació. Cal cert temps per entendre l’organització d’una cartel•la quan no ho fas sovint. Identificar quina informació es refereix a l’autor (nom, datacions, lloc de naixement i mort), quina a l’obra (títol, datació, lloc de procedència, procediment pictòric, número d’inventari).
Sovint les institucions prenen un model de text o de cartela i l’utilitzen indiscriminadament per a qualsevol exposició. Hi ha temes dels que en podem tenir informació prèvia però hi ha temes molt apartats de la nostra quotidianitat i pels que s’hauria de plantejar un text amb informació de base. No és el mateix dir que l’objecte és una “pintura a l’oli” que un “quipu”, terme que la majoria de la gent no pot identificar.
Una altra qüestió és si tota aquesta informació cal sempre. Al veure una obra d’art, automàticament vas a la cartel•la a llegir una informació que se t’oblida al minut quan passes a una altra peça i que sovint no serveix per a entendre-la millor. Que et diguin que un personatge es Santa Bàrbara serveix relativament per poc. Seria més interessant poder entendre com se sap qui es, cosa que no s’explica mai i seria interessant poder tenir aquesta eina per interpretar.
Un ús sorprenent del text que no m’havia plantejat és un text que no serveix per a ser llegit, sinó que pretén donar una imatge de quantitat. A l’exposició sobre l’Apartheid al final hi havia textos que empaperaven les parets amb dades dels morts intentant travessar l’estret de Gibraltar. Es podrien haver resumit en una sola xifra, però no hauria tingut el mateix impacte en el visitant pel que fa a prendre consciència de la quantitat. Una xifra és massa abstracte.
Per transmetre la informació que hi ha rere el text no cal llegir-lo, per mi un alleujament.






Un altre exemple interessant és el text menú, del que pots triar llegir el que vulguis, una frase aquí i una altra més enllà. En realitat era tot un seguit de fets significatius inconnexos així que permetia aquesta lectura.


Caure en el pecat del text és força habitual, es volen dir moltes coses enlloc d’orientar, donar les informacions més útils per a què el visitant pugui fer el seu propi camí, però quan aquest ja ha acabat no serveix de res trobar-te amb el text explicatiu.